INFORMACIÓ PELS SEGUIDORS

El lloc de participació principal del fòrum, presentació de temes, debat, conclusions, etc., son les sessions que, amb una periodicitat, més o menys, mensual, es van portant a terme i anirem desenvolupant en un futur.

Aquestes sessions s’aniran anunciant al blog, hi pot assistir tothom. La primera vegada acompanyat o convidat per algun membre. Per tan qualsevol persona que vulgui assistir-hi cal que s’adreci a forumcivicvendrellenc@gmail.com i ens posarem en contacte per invitar-la a la propera sessió.

El blog és únicament per presentar a tothom les conclusions de les sessions i per que es puguin fer els comentaris que, tan els membres del propi fòrum con la resta dels ciutadans, creguem convenients.

Per altra banda també utilitzarem el blog per publicar tot allò que creguem que és important que arribi al domini públic, en referència a dades, noticies, esdeveniments i afers en general que afectin a la vila.






dimecres, 14 d’abril del 2010

EL NOSTRE ENDEUTAMENT


Tarragona, la provincia catalana con la deuda por habitante más alta

El endeudamiento de las principales ciudades crece, hasta llegar a una media de más de mil euros de déficit por habitante

NÚRIA RIU - 13/04/2010 20:01

Comentarios 0

Compartir

La media por habitante de endeudamiento vivo en Catalunya es de 776 euros. Sin embargo, la demarcación de Tarragona supera los mil euros, lo que representa las peores cifras catalanas, y sitúa nuestras comarcas en el noveno puesto del ránking de déficit provincial.

La situación económica de los ayuntamientos pasa por unos momentos difíciles. Las cifras no son nada buenas, y en mayor o menor medida ha crecido la cantidad de dinero a devolver en todos los municipios. Según las cifras que ha hecho públicas el Ministerio de Economía y Hacienda, las arcas públicas tarraconenses tienen un agujero de más de 747.900 euros.
En el conjunto del Estado hay ocho capitales de provincia o ciudades autónomas que deben más de 1.000 euros por habitante. Entre ellas está Tarragona (1.020 euros) que durante el ejercicio pasado acumuló una deuda de más de 143 millones.

El consistorio tarraconense paga anualmente 3,3 millones de euros en intereses bancarios o, lo que es lo mismo, 9.041 euros cada día.

Las cifras han crecido en un 8,3 por ciento respecto al año anterior en Tarragona y también han incrementado, aunque en un porcentaje menos elevado, en la ciudad de Reus. La capital del Baix Camp tiene un agujero de 117 millones de euros, lo que significa una deuda de 1.099 euros por habitante.

Atendiendo a las cifras que ha dado a conocer el Ministerio de Economía y Hacienda, es el pueblo de Forès el municipio que se encuentra en una situación económica más difícil. Aunque su consistorio dice que la división según el número de habitantes no ofrece una información «correcta» ni «ajustada».

Especialmente preocupante es la situación que se produce en diversos municipios del Baix Penedès, donde se acumulan importantes deudas municipales. El que está en peor situación es Calafell (1.867,91 euros por habitante), seguido por El Vendrell (1.793,64 euros) y Cunit (1.754,05 euros).

También hay que destacar la mejora de la situación económica en Roda de Barà. Un municipio que, desde 2007, arrastra importantes problemas y que ha conseguido bajar el endeudamiento en 4,9 millones.

La situación general

Tiruana (Noguera) vuelve a ser, por segundo año consecutivo, el Ayuntamiento catalán con la deuda más alta por habitante. Cada uno de sus 85 residentes debe 3.941 euros.

También hay que destacar que Madrid es el municipio que se encuentra en peor situación y que, con 6.777 millones casi suma tanta deuda como todas las demás capitales de provincia juntas.

7 comentaris:

  1. me parece una idea genial y os animo a continuar

    ResponElimina
  2. Si la situació econòmica és tan crítica, com es que al pamfleto municipal L'OPINIÓ el Sr. responsable polític financer diu que l'Ajuntament del Vendrell és un model de gestió econòmica?

    ResponElimina
  3. El deute que surt per habitant és esgarrifosa, em pregunto quin lloc ocuparia l'Rankin d'endeutament si del padró d'habitants es descomptaran els nous vinguts i persones sense papers, ja que en aquest cas beneficia l'estadística, ja que rebaixa el deute per persona. Els senyors dirigents del municipi s'haurien de plantejar d'una vegada per totes, si la quantitat d'edificis públics, enjardinaments, sous polítics etc ..., es poden mantenir amb els ingressos ordinaris, i pensem que en els pròxims anys, s'anirà incrementant. Si no són capaços de veure això, com poden tenir el valor d'aplicar uns sous de gerents de grans empreses, quan el seu nivell no arriba ni a peó, pel que es veu, i amb tots els meus respectes al peó per la comparació.
    Algú sabria dir-me com es pagarà aquest deute?

    JB

    ResponElimina
  4. Els Ajuntaments i d'altres Ens públics, estaven acostumats a que al final l'Estat sempre s'ha fet càrreg dels deutes. Ara sembla que això s'ha acabat. El propi Estat està prop de la "bancarrota". Anem camí de trobar-nos com aa Grecia. No tan sols els càrrecs electes municipals i de confiança no estan a l'altura, si no tampòc els que estan al capdavant dels Ens supramunicipals. Ja veurem com s'acaba la pel-licula si no es prenen mesures serioses aviat. Mentre tan anem suportant com a sobre es fan els savis.

    ResponElimina
  5. a en JB:

    si eliminessim els nous vinguts (suposaré que et refereixes a tots els prop de quinze mil habitants que guanya el Vendrell durant la passada dècada; i, si no , també) el deute per habitant seria més gran...i augmentaria per dos raons: en primer lloc, perquè seriem menys i, en conseqüència, ens tocaria pagar més; i, en segon lloc, perquè el deute, probablement seria més gran....l'estadística, si no es sap tractar, és molt perillosa....com també Són perilloses les insinuacions que fas en aquest sentit...

    Els sous dels polítics són una vergonya; més encara si considerem que cobren els plens i les comisions com si fossin un hores extres (i son les seves hores de treball). També són una vergonya els contractes blidats ( i trapicheos semblants) que es fan a la vil·la: l'administració pública ha de ser neutral alhora de triar el seu personal (per algu hi ha les oposicions, tot i que, moltes vegades estan amanyades). Mentre els llocs de treball siguin negociables i traduïbles en vots i favors els recursos humans (alguns, sempre hi ha treballadors eficients) continuaran saquejant i fent forat amb els diners dels nostres impostos

    ResponElimina
  6. Gloria, em permeto opinar respecte del que comentes de l'anonimat. Simplement dir-te que no es tracta de mantenir-nos en un anonimat per amagar-nos d'alguna cosa, entre d'altres coses per que no tenim res de que amgar-nos. El que passa és que en aquest fòrum hi estem participant molta gent, i en la darrera sessió, en comentar si valia la pena de publicar una llista de participants, vàrem creure convenient no fer-ho. No pas per amagar-nos, a aquestes alçades tothom sap més o menys qui som, si no per que a més de que la llista seria molt llarga i resumir-la "no estaria be", també per què pensem que qui estigui realment interessaten en el fòrum i amb les
    "idees" que anem generant, te la porta completament oberta i directament ens podrem coneixer. Així que ja ho saps, hi estàs especialment convidada com a persona que t'interesses pel Vendrell. Una abraçada.

    Joan J. Nin

    ResponElimina
  7. Jan Pep, sento que la meva insistència hagi generat tanta controvèrsia. Com comprendràs el meu interès per saber a qui em dirigeixo és natural i raonable.
    Avui dia en tots els estaments tan polítics com socials estan plens de personatges que l’únic que pretenen és el seu propi lluïment,aleshores no t’estranyi el meu recel inicial. Ara ja m’he fet una composició de qui sou i que preteneu.
    Pel que fa al vostre post inicial, he de dir que em sembla una bona iniciativa, que al cap davall la societat civil serà la que donarà exemple als nostres polítics i posarà les coses al seu lloc.
    Jo crec en les persones, no pas en les ideologies,i en aquest moments el que mana són les idees de partit, no pas les necessitats reals d’una societat, així de senzill, per tant els nostres politics que no els vingui de nou quan la societat els hi passi factura.

    ResponElimina