VERGONYA ALIENA

Alguna vegada , he de reconèixer que cada vegada menys, cometo la temeritat d'assistir a algun ple municipal que ja sigui per la seva temàtica o per l'expectació que m’hagi pogut generar, em serveix al menys per a prendre el pols a la situació política de la nostra població i quin nivell de desgast té la nostra classe política a aquestes ja avançada alçada de la legislatura i amb la complexa composició del actual consistori, tant els que governen com aquells que a l'ombra de la anomenada “ oposició “ no poden més que aportar idees, projectes o suggeriments amb la seguretat que amb anterioritat a la celebració del ple municipal està tot ja amanit.
Aquest passat dilluns , va ser un d'aquests dies on , vaig poder comprovar amb total seguretat que efectivament alguna cosa ja ha deixat de funcionar en la nostra població i que el desgast polític al que abans feia esment es feia més que palpable amb les proclames que des d'aquell recinte s'escoltaven. Lamentablement l'apatia general en la qual estem submergits,, el desencantament i la manca de credibilitat d'alguns dels partits tradicionals, la complexitat de generar un debat ordenat i intel•ligible i els desafortunats horaris dels plens municipals impedeix a moltes persones poder acudir al “ circ polític “ que allí es visualitza.
“ Circ polític “ perquè el d'aquest passat dilluns crec que ratlla la més absoluta de les vergonyes amb exposicions moralistes, menyspreadores, falta de control del ple, clars apunts xenòfobs i que al final tot queda igual que estava sense que aparentment tanta expectació mediàtica servís per a almenys posar de manifest que El Vendrell té una posició clara i contundent pel que fa al tema de la immigració. Els ciutadans i ciutadanes del Vendrell no podem tolerar estar presents en els mitjans de comunicació per fets com els que van ocórrer en el nostre ajuntament el passat dilluns i que posen de manifest la necessitat urgent de reformar la composició política del nostre consistori i donar estabilitat i recobrar aquell esperit conciliador i col•laborador que deuria ser la insígnia d'una població amb problemes gravíssims com és l'ocupació, la seguretat o la cohesió de tots i cadascun dels ciutadans.
Crec no equivocar-me si dic que a hores d'ara de la legislatura, algun dels nostres edils deixarien de bon gust la seva acta de regidor per a no participar en aquests tipus d’espectacle i tornar al més absolut anonimat. Quan llegeixo en la propaganda del PSC en una entrevista a la Sra. Helena Arribas , que el millor que li ha passat en la seva vida política ha estat ésser alcaldessa del seu poble, estic convençut que ho diu amb total convenciment, ho estic perquè l'equilibri de forces de les seves legislatures va permetre al PSC dur endavant amb el suport del PP projectes que eren necessaris per a la nostra població, però l'actual composició fa impossible a CIU treure dignament una legislatura sense el suport de PxC, que sense ànims de desacreditar la legitimitat dels seus representants no poden alçar la seva veu creant crispació, enfrontament, i falses esperances al•legant amb total falsedat solucions que en l'actual ordenament jurídic són impossible de realitzar, i que en l'actual context social són impensables en una població que ha vist com ,al llarg de més de 50 anys ha donat cabuda a tots aquell que ha volgut desenvolupar la seva vida professional i per tant establir les seves arrels en una terra que àdhuc no sent la seva natal, ha estat exemple d'integració i d'hospitalitat.
El mes lamentable de tot això , és que es puguin dir tal quantitat de “ barbaritats “ sota la mitrada impassible dels partits, uns amaga’n el cap sota el ala, uns altres silenciant el discurs i uns altres absentant-se d'una forma reiterada com donant a entendre que no volen sortir en aquella foto, i que sentien vergonya de veure's reflectits en aquell escenari, interpretant un paper que mai haguessin volgut interpretar.
Falta una mica més d'un any perquè se celebrin els propers comicis municipals, amb tota seguretat el partit PxC tornarà a carregar les seves armes apuntant cap a una població que no ha fet més que buscar amb dignitat el pa allí on se li podia oferir, i que no oblidem que han realitzat al llarg dels últims anys activitats que amb tota seguretat ningú autòcton hagués realitzat en aquelles condicions i per tant han ajudat de forma notable al creixement econòmic ( especulatiu, però creixement ) del Vendrell. Els que tenim l'obligació diària de dirigir entitats privades o estar al capdavant d'associacions , sabem el difícil que és consensuar idees, projectes, pensaments,. però també sabem que hi ha límits que no devem sobrepassar sota cap concepte.
Les cares de descoratjaments eren evidents entre els nostres dirigents ( molts d'ells ja han anunciat el seu retir un any abans d'acabar el seu mandat ), i l'única cosa que els exigirem es que posin tots els seus esforços per a no convertir El Vendrell en el que mai havia d’haver estat, una població on es posés de manifest que un partit de signe totalment radical pugui tenir el control d'aquells temes cabdals per al desenvolupament i que hàgim perdut altres quatre anys ( aquests tremendament difícils per a la nostra població ) per no saber dir NO, un NO rotund a la intolerància, un NO rotund a la falsedat i la mentida, un NO rotund a la confrontació, un NO rotund a les proclames racistes, un NO rotund a la manca de valors de solidaritat, un NO rotund a les proclames mancades excloents i ofensives.
Senyors governants, alguns preferim que no es llencin projectes endavant per falta de consens polític, que haver d'entrar al joc dels que després amb tota seguretat et faran pagar amb la vergonya i la irritació que algunes declaracions generen en la nostra població. A un any vista, no podem tolerar que l'any 2011, el nou consistori hagi de patir les mateixa turbulències, vergonyes o barbaritats que jo com espectador vaig haver d'escoltar dilluns passat, i demano un front comú per a retornar la dignitat, la coherència i el prestigi a una institució tan important per als vendrellencs i les vendrellenques com és el seu Ajuntament.
La democràcia no és això, i si algú encara no ho entén que tingui el valor d'assistir a un ple municipal, amb tota seguretat a mi no em tornaran a veure, en tant i quant no es delimitin cometaris com els dilluns exposats, no val tot, no es pot dir tot i a qui correspon deu posar ordre a tant desori. Aquest no és El Vendrell que jo vull, aquestes situacions gens tenen a veure ni amb mi i ni amb tota seguretat amb el pensament col•lectiu dels ciutadans del Vendrell. Obrim tots els ulls i no permetem aquestes situacions ni un vegada més.