QUIN DESGAVELL

El desgavell econòmic i urbanístic comença a agafar proporcions alarmants.

La pèssima gestió econòmica i urbanística que s’ha portat a terme en els darrers anys a l’Ajuntament del Vendrell, ens ha abocat a una situació que en aquest moment pot qualificar-se d’alarmant, però que d’aquí a ben poc temps esdevindrà totalment insostenible. No en van tenir prou amb el Planejament General consensuat i aprovat per majoria absoluta de totes les forces polítiques a principis dels anys vuitanta, una eina amb visió de futur, ben estructurada, amb garanties de creixement controlat i sostenible, si no que van haver de crear un nou Pla General, deien: més flexible, més obert, més d’acord amb els nous temps de creixement magnífic, creixement que ens va arribar desde la meitat dels noranta i ha durat fins a la darrera devacle del “totxo”.

El nou planejament ho veia tot des d’una nova perspectiva, el creixement havia d’ésser total, absolut. El nostre terme municipal era una terra d’encreuament de camins i no hi cabia res més que no fos construir habitatges i més habitatges, carrers i mes carrers, i alguna zona de serveis com a molt. L’habitatge de segona residència i el turisme, el gloriós turisme, ens havia de redimir. Tot això ens venien els nostres sacrosants representants polítics a l’Ajuntament i, alerta (com diu el Monegal), encara continuen amb la mateixa cançoneta aquesta colla de capitosts tan excel·lents que tenim, tan espavilats ells, tan pagats de si mateixos.

De manera que ara que el tren de l’especulació barroera s’ha aturat, ara que ja no és tan fàcil guanyar molts calers amb gens d’esforç, ara que hauríem de tenir una vila ben estructurada, sanejada, socialment unida i responsable, fruit d’haver sabut omplir el graner amb l’excedent de l’època de vaques grasses que acabem de passar, ara resulta que els sitges estan buits. L’atur s’ha ensenyorit de moltíssimes famílies, la majoria nou vinguts, que no tenen cap mena de, no tan sols garantia, si no tan sols possibilitat de trobar cap mena de treball a la nostra comarca. Els serveis, de gestió purament municipal que ha de prestar l’Ajuntament a la població, tenen un cost insostenible per motiu de la dispersió territorial de la població en nuclis urbanístics amplíssims, fruit d’aquesta macro-política urbanística del nou planejament i posteriors qualificacions i requalificacions. La reducció de la despesa pressupostaria que estem reclamant desde ja fa molts mesos, no es veu per en lloc que no sigui en l'ajornament del pagament de factures de soferts proveïdors. Continuen els macro-patronats, SL intermediaries, i entitats interposades per crear més opacitat informativa. Durant els darrers temps s’han creat innombrables places en la plantilla de funcionaris i contractats municipals. Càrrecs electes i “de confiança” continuen amb les seves excessives retribucions i prevendes. I un llarg etc. etc. etc.

Doneu un tom pel terme municipal amb ulls sanament crítics. A part del centre que intenten mantenir amb un mínim de decència, com tenim la resta de la vila?. Que heu passat pel Botafoc?, algun dia ens esplaiarem més a fons amb el tema Botafoc, suposo que és de domini públic que és nucli urbà, es tracta d’una urbanització, abandonada, extilmada (han robat fins el coure de les línies d’electricitat), que misteriosament a revertit al municipi. Doneu un tomet pels polígons costaners al Vendrell i veureu en quin estat d’abandó total es troben. Els parcs i jardins, fora dels quatre més concorreguts i cèntrics, estan abandonats. Que passa amb l'alineació de les instal·lacions de la nova piscina (antic tenis), com és possible que no s’hagi deixat la voravia prevista en l’il·lustre planejament i s’aboqui el personal directament a la carretera, també potser algun dia haurem d’esbrinar com ha anat tot això de l’antic tenis.

En fi, pobres de les persones honestes i honrades que hagin de fer-se càrrec de l’Ajuntament en temps futurs, que hagin de posar ordre en mig de tant desgavell. Però algú ho haurà de fer, o es que hem de deixar novament en mans d’aquesta colla de “professionals” la nostra Vila per que l’acabin d’ensorrar. I qui els hi passarà comptes?

Fransesc