Després de l'anunci del Conseller Castells, la passada setmana, de no repetir la seva candidatura a les pròximes eleccions autonòmiques del proper octubre, el panorama polític del PSC, sembla d'allò més “convuls”, sobre tot per que des de ja fa uns quants dies, després de la sentència de l’Estatut, han sorgit serioses desavinences entre el partit del Sr. Zapatero i el del Sr, Montilla. Sembla que el deute que va contreure el PSOE amb el PSC a l'aconseguir el govern gràcies als resultats a Catalunya, no s'ha vist saldada, segons es desprèn de les declaracions d'algun dirigent del PSC.
És obvi que amb la marxa del Sr. Castells, tot i haver donat el seu suport explícit al Sr. Montilla, la reestructuració del partit sembla imminent, i no serà tasca fàcil trobar un substitut de l'alçada de mires polítiques de l'actual conseller d’Economia. Davant aquesta situació, el que ja és evident és que perilla seriosament un tercer mandat del tripartit, ja que segons els últims sondeigs, prematurs, donen un clar avantatge a CIU, que estaria molt propera a aconseguir la majoria absoluta si les eleccions se celebressin avui, a mes del clima de desencís i desànim que regna a les files socialistes, crec jo que esgotats per forçats pactes amb un altíssim cost polític.
Fa un parell de mesos vaig tenir l'oportunitat de compartir taula amb el Sr. Artur Mas, en una tertúlia organitzada per la Cambra de Comerç Francesa a Barcelona, i en el torn de preguntes, li vaig preguntar si tal com havia passat en les passades eleccions, aniria al notari per a donar fe de que mai pactaria amb el PP, si els seus vots fossin necessaris per a la governabilitat de Catalunya. El Sr. Mas em va contestar que actualment no es donaven les circumstàncies per tornar a repetir aquell acte, deixant entreveure que si realment necessités els vots del PP, podrien arribar a un pacte (potser no de govern), sobre tot avui ja amb la sentència de l'Estatut damunt de la taula.
La veritat, objectiva i l'apassionant, d'aquesta història, és que en un brevíssim espai de temps, 15 mesos, veurem canvis substancials que donaran un nou panorama polític autonòmic, central i caldrà veure si tots aquests canvis tenen, en la seva justa mesura, replica en les eleccions municipals, molt més properes, aquestes darreres, a la ciutadania, i a més donada la situació econòmica caòtica actual. Per aquests motius serà del tot necessari l'actualització dels candidats a governar i poder tornar l'entusiasme perdut per la ciutadania desenganyada. Es fa, més que mai, necessària la posada en escena de bons gestors, amb bona preparació i que a més il·lusionin i entusiasmin als ciutadans electors. Alguns partits ja han deixat entreveure les seves cartes i a priori (caldrà esperar), res de nou ens ofereixen per aquesta propera legislatura, durant la qual caldrà afrontar el repte de la nova economia del Baix Penedes, el repte de reduir la taxa d'atur, el repte d'afrontar la immigració amb intel·ligència i integració, el repte de donar suport als barris marítims i perifèrics i les nostres platges i acostar-les a la vila i als vilatans del “centre”, el repte d'apostar per un comerç de proximitat i unes infraestructures que li donin suport, el repte de les reestructuracions de les administracions, en definitiva el repte de l’efectivitat en la gestió i l'austeritat.
Juan Jesús Espina
De ben cert que hi hauran canvis, tan pel que fa a la direcció del país, com de les autonomies, però com no pot ser d’altre manera en l’àmbit municipal.
ResponEliminaNecessitem aire nou, no vull dir que el Sr Benet no hagi treballat be pel poble, però ja fa massa temps que esta al cap davant, hauria de descansar que ja li toca, però qui hi ha de cara i ulls per substituir-lo? Són ben pocs els regidors que salvaria de la crema.
D’altre banda si és cert que l’oposició proposa un sr. ex-banquer, relacionat amb el món de la música, amb un carisma d’home bo, entenguis Humanista , penso que farà molt mal a Ciu, ja es poden posar les piles com vulgarment es diu si volen tenir veu en la pròxima legislatura.
Dels altres partits, ara per ara no val la pena comentar res.
L’únic que m’intriga i em rosega és la incògnita si haurà una força alternativa de suposadament gent preparada, amb ganes de “rebre”, amb la connotació que això aporta de carregar a les seves espatlles el repte i la responsabilitat d’engrescar al electorat i fer-se amb la difícil tasca de vetllar per un bon govern en moments tan durs com els que ens ha tocat viure.
Esperem que els partit s'espavilin, i al menys, pel que fa a les properes municipals, ens presentin unes candidatures que estiguin a l'alçada del que demana la delicada situació actual i del que la ciutadania reclamem. Si no malament.
ResponEliminamolta gent estàs fins els mismissims dels polítics i poden passar moltes coses.
ResponEliminaBé…perquè no diem a cadascú pel seu nom i cognoms? El suposat candidat del partit socialista serà, potser, l’actual regidor Albert Solé Galí, que també ocupa actualment un càrrec de confiança de cultura a l’Ajuntament de Calafell.
ResponEliminaUna apreciació...no és ex-banquer. Ha estat treballador d’una entitat bancària durant molts anys. Tanmateix, no menys respectable que qualsevol altre professió.
No sé si faran mal a la candidatura de CiU. Potser sí. Tot i així, de la mateixa manera que en un equip de futbol un jugador sol no fa que un equip sigui bo, a les llistes pot passar el mateix. Potser l’Albert és una persona que té la confiança guanyada a molts vendrellencs i vendrellenques, i potser és una persona molt capaç de liderar un projecte polític, però fa falta que la resta del seu equip sigui igual o més competent que ell en tots els aspectes que tenen a sobre la taula.
Potser la qüestió no és basar-se en una persona icònica, sinó en un equip de persones que potser no són tan “mediàtiques” però que són més competitives que els seus contrincants.
Hola a tothom.
ResponEliminaTens raó Nen Porta, amb la apreciació, no he estat acurada al afirmar que l'Albert Solé era ex-banquer, com també tens raó en puntualitzar el seu darrer treball com a càrrec de confiança del Sr Sanchez a Calafell, però aquest fet no l’hi treu que aquí a El Vendrell és una persona apreciada, amb idees clares i progressistes.
D’altra banda estem discutint sobre supòsits, ja que no hi ha, que jo sàpiga, res oficial, d’aquí que fes servir un eufemisme per denominar-lo.
També t’he de donar la raó i estic d’acord amb la teva intervenció quan fas referència a què un cap de llista no és sinònim per oferir-nos una bona direcció de la vila.
És molt important envoltar-se d’uns bons segons, tercers, etc... en les llistes electorals, si més no el fracàs està assegurat i amb aquesta mancança de persones capacitades i el desgavell el patiríem tots.
El que demano i exigeixo com a vilatana als nostres polítics és que ens ofereixin unes llistes amb candidatures que estiguin a l’alçada, que sàpiguen el que tenen entre mans.
Com que fer-se càrrec d’una regidoria és com un treball i volen cobrar per la plena dedicació que es necessita, se’ls ha de exigir que tinguin un curriculum adient per afrontar els diferents àmbits de direcció que volen assolir, això és com una empresa, amb una empresa demanarien uns mínims “no tothom qui vol ser i pot ser”, aquesta apreciació pot semblar excloent però no és moment per floritures, i bones intencions,... volem gent preparada!!
D’aquí que l’idea d’unes eleccions amb llistes obertes, sobre tot pel que fa als municipis seria el desitjable, ja que tots ens coneixem i per quedar-nos amb el filet no hauríem de comprar tota la vedella, com sol a passar.
Aleshores les directrius de partit foren més difícils de influir en les decisions municipals, i tothom actuaria segons la seva consciencia.
Malauradament els partits no estan per la feina de poder canviar el sistema electoral, no els interessa abordar aquest tema, no es volen arriscar a perdre cotes electorals.
De moment aquest supòsit queda lluny és pura divagació, per tant reitero el que he dit avanç i repeteixo que els hem de demanar als partits polìtics que apuntin bé alhora de fer unes llistes, que busquin persones realment preparades per afrontar la tasca de dirigir el municipi, que sols amb bones intencions i grans ideals no podrem sortir d’aquesta crisi.
Per acabar una ultima qüestió, referent als càrrecs de confiança que necessiten envoltar-se els regidors, suposadament perquè els aportin la seva saviesa en els temes que representen, pot semblar ingenu per la meva part però si tan en saben aquest càrrecs, per què directament no se’ls proposa a ells per dirigir? (és una pregunta retòrica que em faig) algú sap contestar-me.
Personalment crec que el model de llistes obertes democràticament és el millor. Però en el cas de la política local seria pitjor.
ResponEliminaD’alguna manera hi ha la teoria que diu que la gent, al seu municipi, vota més a qui coneix. I això és un fet constatable. Tot i així, amb llistes obertes què podria passar? Doncs que anéssim posant una creu al costat de tots els que coneixem, els hi tenim certa o molta simpatia, o simplement perquè creiem que els nostres interessos (siguin professionals, o del què sigui) estaran més resguardats.
Les llistes obertes tenen una necessitat conjunta, i és que la ciutadania conegui bé els polítics que van a votar. Moltes vegades es vota a un partit coneixent el primer, segon, tercer...; Però potser el setè no el coneix ningú i és un excel•lent gestor, arquitecte, metge... és a dir, una persona que pot ser vàlida per ocupar un càrrec al consistori relacionat amb la seva temàtica professional.
A l’època franquista (que jo per sort no he viscut), els governs d’aquella època crec que van fer tres coses bones: els embassaments que proporcionaven una font de producció d’energia barata, els pisos de renda limitada, i tenir durant un temps un govern tecnòcrata. Aquell que estava format per gent preparada professionalment per assumir les seves responsabilitats amb el màxim de garanties.
La gent ha de començar a veure que això no és un poblet. És una ciutat, ens agradi o ens desagradi. I com a tal té les necessitats d’una ciutat, amb els seus pros i contres. No pot ser que algú que no sigui una persona que no estigui formada professionalment de manera adequada estigui al capdavant d’una regidoria, sigui la que sigui. La gent es pensa que tothom ho pot fer...i no tothom ho pot fer.
En quant a l’Albert Solé. Una persona definida segons l’últim escrit com “apreciada, amb idees clares i progressistes”.
Què vol dir idees progressistes en un municipi? Fer el contrari que els seus antecessors, que per exemple no van permetre el desenvolupament urbanístic per unes suposades mancances de “recursos hídrics”? Si més no, aquest plantejament és conservador...
Progressista voldrà dir una persona capaç de fer un nou POUM, totalment necessari? Voldrà dir posar al 100% activa l’agenda 21? Voldrà dir revisar els convenis pressupostats? Voldrà dir abaixar-se els sous i la desaparició de càrrecs de confiança que, cobrant sous astronòmics, moltes vegades no en tenen ni idea del departament que ocupen? I com això tantes i tantes coses?
Frederic Porta Serramià
Nen Porta
En l’essència no tenim parers tan allunyats, sols voldria remarcar dues apreciacions pel que dius del Poum, i de l’agenda 21.
ResponEliminaEn terreny Urbanístic no hi estic gaire ficada tu en saps més d’això, el meu àmbit ronda per un altre banda així doncs quan sento la paraula POUM més aviat em transporta als corrents del Andreu Nin, disculpeu la ignorància. El que puc jutjar com a persona neòfita és els mals de cap que ha portat el POUM per exemple a Segur de Calafell o a Calafell, perquè ho he viscut en pròpia pell, on puc explicar-vos que un pis comprat fa trenta anys, en una cinquena planta el Sr.Sanchez el contemplava en el seu pla urbanístic com il•legal.
Qui em garanteix que els caps pensants de la nostre Vila no faran barbaritats com aquesta, fent i desfent com si juguessin amb un LEGO... No vull experiments en el meu poble/ciutat. Sí parlem d’aquí a el Vendrell quantes vegades hem refet la Plaça Nova, quantes no hem canviat les direccions dels carrers, hem obert i reobert el mateix carrer per no haver-ho fet bé a la primera, encetar urbanitzacions que després han resultat molt cares de mantenir, enllumenat, clavegueres, transport públic, etc. però que al hora de cobrar impostos ho han fet com tot “quisqui”, i perdoneu l’expressió, mani qui mani el problema és el mateix, falta de visualització global i molta fantasia, sense pensar en les conseqüències a llarg termini.
L’altre qüestió la de la Agenda 21, encara que el Vendrell fos un dels primers municipis de firmar la carta d’Aalborg el 2003 de les hores ençà, no s’han aconseguit gaires avenços en medi ambient i sostenibilitat, més aviat els hem perdut com la bandera blava de Sant Salvador.
Però crec en què gran part de culpa de no aconseguir fites en aquest tema està en al ciutadania que no n’està gents conscienciada, ens impliquem poc, si no ens ho manen via decret, amb amenaces i sancions no complim amb el nostre deure i no avancem per molt que des de el consistori facin un pla molt bonic i desitjable.
Crec que estem bipolaritzant en excés les candidatures de PSC i CiU. Només recordar-vos que en les passades eleccions va haver un partit, PxC, que al llarg d'aquesta legislatura ha tingut les claus de la governabilitat d'aquest municipi i ja veieu com ens ha anat.
ResponEliminaNo crec que sigui moment de menysprear a algú i menys a un partit que ja he ensenyar les seves dents fa quatre anys. A més, es diu que hi ha la possibilitat d'una candidatura independent, com diu el Nen Porta de tecnòcrates, amb formació, amb experiència en gestió al llarg de la seva carrera professional i on tingui cabuda joventut amb inquietuds per donar-li la volta a la situació que viu al Vendrell.
Creieu que aquesta opció seria viable? Creieu que podría ser un partit frontissa per afrontar els pròxims quatre anys amb certa professionalitat? Crec que a data d'avui hi ha moltes combinacions possibles i les que podran sorgir fins al maig de l'any que ve, serán més.
No es pot menystenir cap formació política de les que hi ha dins de l’ajuntament, com tampoc les que no hi són. Si més no, sempre les que són dins del consistori parteixen amb un relatiu avantatge per sortir reelegides, sigui amb més o menys regidors.
ResponEliminaEl tema bipolar ve donat perquè són els dos partits grans (almenys fins aquesta legislatura). Ja es veurà què passarà l’endemà de les locals. El panorama és difícil d’entreveure.
En quant a l’Agenda 21...la relaciono més amb una actitud que amb un programa de fonaments i projectes a realitzar (que han de ser-hi, per descomptat). I actualment va molt lligat amb el desenvolupament urbanístic i la gestió del territori, urbà o rural. Les nostres urbanitzacions són cares de mantenir, no només pel nombre, sinó perquè la gestió del km de vial és molt més car a mantenir per quatre veïns que per un carrer on hi viuen mil persones. Sembla contraproduent, però és al contrari. Portar un punt de llum a deu veïns no és més barat que portar-lo a cents de veïns.
Crec que ara és el moment que el Vendrell treballi amb una política de “micro-urbanisme”. És a dir, fer petites actuacions, però que millorin la qualitat de la ciutat, i de retruc, la qualitat de vida dels vendrellencs i vendrellenques. Millorar la circulació urbana amb carrers d’un sentit. Oblidar-nos dels carrers de doble sentit. Tenir unes voreres més àmplies, amb bancs i arbres per seure, carrils bicis per passejar, i així fomentar i potenciar també el comerç als carrers on ara són més de pas que una altra cosa, per exemple el C/Sant Xavier, el tram final del C/ Roquetes, etc. Fer-ho a poc a poc, sense presses. No arreglarem tota la ciutat d’una atacada, però hi ha punts que ho demanen més a crits que d’altres. Algú em negarà que el carrer Sant Jordi no és un altre amb la vorera que s’ha fet davant de la Lira? La qualitat del vial és molt diferent, no té color. Potser uns arbres hi haguessin donat un altre color, potser necessari, però...què hi farem!
Si hi ha una proposta d’un grup tecnòcrata, crec personalment que ha de tenir molt i molt clar que tindrà regidors. No sé si per governar, però almenys per pactar i posar-hi part del seu equip dins d’un govern. Qualsevol cosa que no sigui això, servirà de poc. Estar a l’oposició en aquest cas no voldrà dir el canvi, el punt d’inflexió, que tant es necessita. Tenir un regidor tampoc. Per tant, s’ha d’escollir molt bé la gent, pròxima a les diferents problemàtiques de la ciutat, però que a més sigui un bon professional i hagi demostrat una capacitat de bona gestió amb la seva trajectòria laboral. No crec que sigui el lloc per a velles glòries, ni per antics regidors. Si es trenca, es trenca des de l’arrel.
Un programa d’objectius que val més que sigui curt i realitzable, que extremadament llarg i utòpic. Complir els objectius plantejats en el cas de sortir amb una formació política seria el primer aval per tornar-se a presentar. La llista de coses a corregir és àmplia, però voler-la abraçar tota des del primer moment crec que seria un error. Pas a pas, la gestió funciona millor.
Al meu entendre les formacions polítiques tradicionals han gastat ja els seus cartutxos i les persones que s'acosten a les mateixes són aquelles que amb una clara vocació partidista o personal, intenten costi el que costi apropar-se per a poder aconseguir un treball o estar a l'ombra dels guanyadors, per allò de la dita.
ResponEliminaSolament cap esperar que en les pròximes eleccions governi l'honestedat i la sensatesa i que tornem als valors d'una veritable democràcia participativa. Els partits ha perdut part de la seva hegemonia i es ara quan la societat civil, cansada de tant balafiament, de tants escàndols, de tant “ pelotazo “, deu donar una veritable lliçó als nostres caducs capdavanters polítics.
El problema radica en les dificultats internes i externes amb la qual s'enfronten les persones honestes a l'hora de poder decidir la seva participació en les destinacions d'una població. Ho he dit fins a la sacietat, ja no serveixen les formules d'elles polítiques retributives abusives, ja no serveixen la servitud com camí cap a la política, ja no serveix l’oratòria fàcil i populista, la improvisació, l'assignació de projectes per amiguisme o per pertànyer a una o altra casta.
Hem vist escàndols que han esquitxat a la classe política per abusos de càrrecs, pagaments desmesurats de projectes, creació de societats fantasma com simple tapadora de la falta de transparència, imputacions penals ............ fins a on pretenen jugar amb la ciutadania ? Fins a on els ciutadans anem a permetre més atropellaments ? Fins a on seguirem confiant en els mateixos gossos amb diferents collarets ?
La problemàtica del Vendrell, per molt que es vulgui amagar és especialment greu, amb situacions familiars desesperades, sense una política clara de desenvolupament local, amb projectes parats (pàrquings, infraestructures, etc.), amb muntanyes d'informes de consultores que diuen el que els nostres polítics volen escoltar, amb temes com el desenvolupament del comerç i del turisme, com temes com l'aprofitament de les nostra platges com reclam econòmic, amb temes com l'emigració, on la formació i l'educació en els valors és fonamental, com temes com un desenvolupament urbanístic real, clar i definit, com temes con l’endeutament local desorbitat, i un llarg etc. d'accions o omissions.
Hem perdut el tren, hem perdut el tren de convertir-nos en el veritable motor, per situació geogràfica, per ubicació, per climatologia, per hospitalitat i per no saber definir el rumb del vaixell. Ara toca pujar-nos a un tren d'alta velocitat i recuperar el camí perdut. Com diu l'escriptor Daniel Montero en el seu llibre LA CASTA: “ A Espanya és un “chollo” ser polític “
A On està el relleu generacional i ideològic que necessita el nostre país i la nostra població ?. Cal dir-li a la joventut que hi ha altra forma de fer política , participar en la vida pública i a prendre decisions que afectin al col•lectiu, i en aquest plànol la joventut té i deu dir molt.
Lamentablement haig de ser pessimista i no augurar cap solució a tant desori si com diu el Nen Porta, la Gloria, el Miquel i tants d’altres no donem entre tots una veritable lliçó als nostres governants i els diem ben fort i clar. JA N'HI HA PROU
Juan Jesús Espina
Vull fer referència al contingut d’un article publicat a la revista Blanquerna pel periodista Francesc-Marc Álvaro, en el qual l’autor analitza els motius de la desafecció política a Catalunya i a Europa i arriba a la conclusió de què: Si la política no és percebuda com a útil, els ciutadans la considerem un luxe innecessari.
ResponEliminaAquesta conclusió, obra la porta a molts fenòmens desintegradors, entre els quals cita: el populisme, l’autoritarisme,el tecnòcratisme,la demagògia, etc. En aquest situació, diu, acostumen a surar els extrems, els fanàtics i els cínics, els quals s’acaben donant la mà pel darrera, perquè tots ells, menyspreen igualment els valors democràtics; els primers volen substituir-los per un ordre despòtic i excloent, i els segons pretenen posar-los al servei del seu control i interès particulars. En la nostra època , però encara hi ha una tercera figura, el cínic revestit de fanàtic, mafiós disfressat d’idealista, que intenta vendre grans saldos a la ciutadania àvida de compromisos i projectes.
Exposa les patologies que serveixen per agrupar moltes falles habituals de la nostra classe política.
En primer lloc, l’evidencia de l’existència de polítics incompetents situats en llocs destacats, que projecten una imatge pobre, fosca i tòxica del fet polític. En segon lloc,la distància entre els discursos i les accions, entre allò que es promet i el que realment és realitza i, que ja considerem normal. En tercer lloc, les mostres d’irresponsabilitat que els governants exhibeixen, respecte dels problemes reals que pateix la població i finalment la distància que existeix entre la classe política, envoltada d’enquestes i assessors, però allunyada de la realitat, tant d’un municipi com del país,senzillament perquè la presa de decisions queda, limitada per impressions o dades errònies.
La seva proposta, contra tanta inconsistència, és: Generar política, però bona política, sense demanar que ens governin àngels. N’hi hauria prou amb un retorn decidit a la veritat, l’eficàcia i la responsabilitat.
Comparteixo, el contingut de l’article perquè reflexa la situació general, però que encaixa perfectament amb el que ens està passant al Vendrell. La pregunta és si les properes eleccions ens permetran aquest retorn a la bona política o continuarem, com fins ara... els fenòmens desintegradors ja els tenim asseguts a la sala de plens...