El proper dia 15 de Setembre a les 8 del vespre al centre cívic de l’estació es durà a terme una TAULA RODONA per debatre sobre el tema genèric IMMIGRACIÓ, tal com estava previst. Els ponents, de reconeguda solvència i especialistes en el tema de debat, que han confirmat la seva assistència son els següents:
IVAN JIMENEZ AYBAR, doctor en dret, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Director de TRAYECTUS (consultoria per assumptes d’immigració i religiosos)
JORDI MORERAS PALENZUELA, antropòleg, professor de la Universitat Rovira i Virgili, especialista en migracions y diversitat religiosa.
ENRIC VERDÚ FONT, antropòleg, responsable i assessor d’ICV en temes d’immigració. Creador de la plataforma “tots som veïns i veïnes de Reus”
MOHAMED CHAID AKHDIM, Diputat al Parlament de Catalunya, membre de la Fundació Ibn Batutta.
L’acte, moderat pel periodista SALVADOR MAÑE MONTSERRAT, és obert a tothom que hi vulgui assistir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una bona elecció, crec que després de veure com es va erosionant la convivència a la vila degut a la por i el recel que provoquen depèn de quins col•lectius immigrant, sempre serà bo intentar que experts ens aportin una mica de llum, de quines son, segons la seva experiència, les pautes a seguir i quins tòpics hem de rebutjar.
ResponEliminaPodrem discerní entre acceptar una interculturalitat o tancar-nos en el radicalisme proposat des de algunes plataformes. Podrem jutjar amb coneixement de causa les darreres actuacions del consistori, que ens expliquin si amb la nova llei d’acollida es resoldran els problemes de convivència, assolint una bona integració. Entendre els problemes derivats del vel integral, si cal reprimir els símbols religiosos. Com també de la acceptació de la Xaría, o llei musulmana, com un codi intern d’aquests col•lectius, de si cal empadronar a tots els immigrants encara que no tinguin papers, del desgast que això aporta a les arques públiques, etc. hi ha tants i tants temes que aporten conflicte entre els ciutadans que no podem desaprofitar aquesta ocasió que se’ns brinda per ampliar el criteri en el tema de la immigració.
jo crec que falta gent del vendrell que coneguin el tema d'aqui a casa nostra.
ResponEliminaEn les sessions del fòrum i en aquesta taula rodona en particular, després de que el ponent o ponents han exposat i debatut les seves teories, s’obre un procés de diàleg amb els assistents. Possiblement sigui en aquest segon apartat de l’acte quan intentarem apropar i contrastar les conclusions a que s’hagi arribat amb la realitat del dia a dia en la nostra societat més propera, i hi pot intervenir, atenent al moderador, qualsevol assistent sempre i quan ho faci de forma respectuosa i coherent.
ResponEliminaQuan diem “immigració” de seguida pensem en la marroquina. Ni ha més d’immigració però passa més desapercebuda pel nombre inferior de persones vingudes, però no exclusivament per aquest fet.
ResponEliminaLa immigració subsahariana, en principi, no és objecte de conflicte, llevat de la qüestió del “top manta” a què alguns d’ells es dediquen, activitat de la qual difícilment poden demostrar que els dóna mitjans lícits de subsistència. La comunitat sud-americana tampoc no és motiu de polèmica tot i que no són exemple d’integració. En igual sentit, succeeix amb les comunitats asiàtiques i de l’orient mitjà, admeses per dedicar-se en molta part al comerç i a la restauració, és a dir, a activitats empresarials.
No diríem “immigració” si vinguessin de països centreeuropeus, posem per cas, encara que no tinguin la nacionalitat espanyola. Estar al costat o viure a prop d’aquest altres estrangers inclús podria ser objecte d’un cert prestigi. “A la meva escala tinc uns alemanys”, més d’un diria sense neguit. I inclús dintre dels comunitaris, ¿a què un estaria més conforme compartir escala amb un belga abans que amb un romanès o un hongarès?
Què passa doncs? Passa que la tolerància és més o menys estricta segons la procedència dels immigrants i segons l’impacte que produeix en la societat autòctona. Per tant, quan diem “immigració” hem de posar sobre la taula aspectes històrics, socials, culturals, d’integració i, sobretot, d’assimilació.
La nostra societat haurà de fer un esforç de comprensió i acceptació de les diferències, però ¿fins on cal permetre les diferències i fins on hem de reclamar la integració per tal de no formar una societat desestructurada i despersonalitzada?
Tots aquests aspectes els proposo per al debat de la taula rodona.
Bona iniciativa, felicitats!
ResponElimina