En aquesta darrera sessió del Fòrum, a modus de taula rodona, en que vàrem debatre sobre el tema IMMIGRACIÓ, un problema i/o una realitat social, va quedar ben palès com n’es de difícil i complicat de trobar punts coincidents en aquesta qüestió tan complexe.
Vàrem quedar gratament sorpresos per la gran afluència i per la participació dels ciutadans assistents i de com, tot i haver-hi diferents maneres de pensar, el diàleg es va concloure amb respecte i tolerància. Tal com apuntaven els propis ponents des de la taula, no és gens habitual trobar, en un mateix acte públic, membres de les diferents comunitats, autòctona i en aquest cas majoritariament “musulmana”, en un ambient, com em dit, de respecte i diàleg.
Els ponents varen fer les seves exposicions inicials:
El primer en intervenir fou el Sr. Mohammed Chaib, que va exposar la seva particular visió, com a fill d’immigrants marroquins i Diputat al Parlament de Catalunya, sobre tot opinant que ha de ser la pròpia societat civil a través de la convivència diària i el respecte mutu entre els membres de les diferents comunitats, la que, d’en mica en mica, vagi posant les coses al seu lloc i aporti el nivell adequat d’integració dels nouvinguts. Més que no pas les pròpies Lleis.
Va afirmar també que la seva opinió personal és de que els Imams no haurien de ser els interlocutors entre la comunitat musulmana i l’administració, en aquest cas, municipal, si no els membres “laics” o representants de les associacions civils.
A continuació intervingué el Sr. Ivan Jimenez, com a jurista expert i dedicat a temes d’immigració, que va fer una exposició de motius i una reflexió en el sentit de que les Lleis que governen la comunitat son per tots igual, i que qualsevol persona compresa dins l’àmbit de la Llei s’ha de tractar de la mateixa manera, independentment del seu origen, credo o posició social. Altra cosa és que es parteix d’una premissa errònia en el sentit de que: malament quan s’ens imposa allò de “la ignorància de la Ley no exíme del cumplimiento de la misma” quan la immensa majoria de ciutadans, autòctons i immigrants, en som completament desconeixedors de les Lleis que ens regeixen.
El següent ponent, Jordi Moreras, antropòleg i sociòleg estudiós del tema immigració i religions, intervingué presentant la seva opinió de que després de molts anys de legislar i decretar des de l’Administració de l’Estat i Autonòmica sobre qüestions d’immigració, el balanç de resultats és força pobre per no dir completament negatiu. Els mecanismes polítics a vegades son els que posen traves per una veritable integració, en tot cas les iniciatives socials de base són el punt de partida per arribar a un grau de convivència òptim.
Pel que fa al darrer dels ponents, el Sr. Enric Verdú, també antropòleg i persona dedicada a la immigració des de el besant polític, sindical i associatiu, va posar molt d’èmfasi en qüestions més properes i palpables, com és ara que: “cal empadronar a tot tipus de residents al municipi”, per que de no fer-ho el padró no reflectiria la situació antropològica i social real. En conseqüència, el desconeixement que això comportaria, no permetria de prendre les mesures adients per afrontar els problemes reals. Així veiem com la classe política desorientada no l’encerta a l’hora d’actuar en matèria de padró, convivència, integració, serveis, etc. en canvi promou ordenances i decrets de cara a la galeria a la recerca demagògica de vots.
Finalment les intervencions per part dels assistents van encaminar-se a reclamar una millor comunicació i atenció humana recíprocament entre ambdues comunitats, des de la pròpia societat civil, ja que des de les institucions i sobre tot dels Ajuntaments poca cosa es pot fer, més que aplicar la legalitat vigent en aquests afers de forma totalment indiscriminatória y exigir a les administracions superiors que son les que tenen les competències.
Els Ajuntaments no tenen competències ni poder legislatiu per promoure cap mena de canvi en matèria d’immigració. A excepció d’alguna ordenança, com del tipus de la de no permetre que ningú tingui el rostre cobert quan faci us de qualsevol servei públic dins del seu propi àmbit. Cosa que s’ha posat de moda darrerament en alguns Ajuntaments, més que res per fer l’efecte de que fan alguna cosa respecte de problemes de convivència reals, quan aquest tema: haver-se de descobrir en llocs públics, ja està regulat legalment des d’instàncies superiors.
L’acte es va concloure deixant-nos a tots una molt bona impressió, i el regust de que es va haver de tallar, per motius d’horari del local, en el moment àlgid del debat, que segurament hagués encara pogut donar molt més de si.
Des d’aquestes ratlles animem a la gent que hi va assistir a que donin lliurement la seva opinió.
Vàrem quedar gratament sorpresos per la gran afluència i per la participació dels ciutadans assistents i de com, tot i haver-hi diferents maneres de pensar, el diàleg es va concloure amb respecte i tolerància. Tal com apuntaven els propis ponents des de la taula, no és gens habitual trobar, en un mateix acte públic, membres de les diferents comunitats, autòctona i en aquest cas majoritariament “musulmana”, en un ambient, com em dit, de respecte i diàleg.
Els ponents varen fer les seves exposicions inicials:
El primer en intervenir fou el Sr. Mohammed Chaib, que va exposar la seva particular visió, com a fill d’immigrants marroquins i Diputat al Parlament de Catalunya, sobre tot opinant que ha de ser la pròpia societat civil a través de la convivència diària i el respecte mutu entre els membres de les diferents comunitats, la que, d’en mica en mica, vagi posant les coses al seu lloc i aporti el nivell adequat d’integració dels nouvinguts. Més que no pas les pròpies Lleis.
Va afirmar també que la seva opinió personal és de que els Imams no haurien de ser els interlocutors entre la comunitat musulmana i l’administració, en aquest cas, municipal, si no els membres “laics” o representants de les associacions civils.
A continuació intervingué el Sr. Ivan Jimenez, com a jurista expert i dedicat a temes d’immigració, que va fer una exposició de motius i una reflexió en el sentit de que les Lleis que governen la comunitat son per tots igual, i que qualsevol persona compresa dins l’àmbit de la Llei s’ha de tractar de la mateixa manera, independentment del seu origen, credo o posició social. Altra cosa és que es parteix d’una premissa errònia en el sentit de que: malament quan s’ens imposa allò de “la ignorància de la Ley no exíme del cumplimiento de la misma” quan la immensa majoria de ciutadans, autòctons i immigrants, en som completament desconeixedors de les Lleis que ens regeixen.
El següent ponent, Jordi Moreras, antropòleg i sociòleg estudiós del tema immigració i religions, intervingué presentant la seva opinió de que després de molts anys de legislar i decretar des de l’Administració de l’Estat i Autonòmica sobre qüestions d’immigració, el balanç de resultats és força pobre per no dir completament negatiu. Els mecanismes polítics a vegades son els que posen traves per una veritable integració, en tot cas les iniciatives socials de base són el punt de partida per arribar a un grau de convivència òptim.
Pel que fa al darrer dels ponents, el Sr. Enric Verdú, també antropòleg i persona dedicada a la immigració des de el besant polític, sindical i associatiu, va posar molt d’èmfasi en qüestions més properes i palpables, com és ara que: “cal empadronar a tot tipus de residents al municipi”, per que de no fer-ho el padró no reflectiria la situació antropològica i social real. En conseqüència, el desconeixement que això comportaria, no permetria de prendre les mesures adients per afrontar els problemes reals. Així veiem com la classe política desorientada no l’encerta a l’hora d’actuar en matèria de padró, convivència, integració, serveis, etc. en canvi promou ordenances i decrets de cara a la galeria a la recerca demagògica de vots.
Finalment les intervencions per part dels assistents van encaminar-se a reclamar una millor comunicació i atenció humana recíprocament entre ambdues comunitats, des de la pròpia societat civil, ja que des de les institucions i sobre tot dels Ajuntaments poca cosa es pot fer, més que aplicar la legalitat vigent en aquests afers de forma totalment indiscriminatória y exigir a les administracions superiors que son les que tenen les competències.
Els Ajuntaments no tenen competències ni poder legislatiu per promoure cap mena de canvi en matèria d’immigració. A excepció d’alguna ordenança, com del tipus de la de no permetre que ningú tingui el rostre cobert quan faci us de qualsevol servei públic dins del seu propi àmbit. Cosa que s’ha posat de moda darrerament en alguns Ajuntaments, més que res per fer l’efecte de que fan alguna cosa respecte de problemes de convivència reals, quan aquest tema: haver-se de descobrir en llocs públics, ja està regulat legalment des d’instàncies superiors.
L’acte es va concloure deixant-nos a tots una molt bona impressió, i el regust de que es va haver de tallar, per motius d’horari del local, en el moment àlgid del debat, que segurament hagués encara pogut donar molt més de si.
Des d’aquestes ratlles animem a la gent que hi va assistir a que donin lliurement la seva opinió.
Simplement comentar que en les intervencions dels assistents a l’acte “representants” de la comunitat magribina, a part del ponent Sr. Chaib, no em va semblar que demostressin gaires ganes d’integrar-se, més aviat quasi be exigiren, amb un to mes semblant a un discurs polític que a una intervenció conciliadora, que siguin els autòctons els que s’adaptin a la seva idiosincràsia.
ResponEliminafaltava algun ponent vendrellenc. el juanjo ho va voler reconduir. pero alli faltava algú d'aqui que coengues la situació local. la iniciativa va estar bé, només aquest petit detall
ResponElimina“Una flor no fa estiu" permetem recordar-te que de la comunitat magrebina assistent jo sols vaig escoltar que s’expressés amb un lèxic radical una sola persona.
ResponEliminaCom també es van escoltar bastants tòpics per la banda autòctona, tal com va dir Mohamed CHaib, no podem pretendre que el xoc de cultures desapareix-hi així com així, s'ha de treballar, d'aquí que va felicitar al Fòrum per haver tingut el valor d'afrontar de cara un tema tan delicat. Els experts van recomanar-nos de fer fora les pors i van encoratjar-nos a prendre més iniciatives on tots puguem conèixer-nos una mica millor.
Par mi el debat es va fer curt, l’horari del Centre Cívic és el que és, però m’omple de joia veure el gran nombre de gent tan autòctons com forans que hi van participar, això és molt significatiu, alguna cosa vol dir.
D’altra banda considero que per ser el primer acte públic del Fòrum va estar ben resolt, amb una excel•lent reportatge sobre immigració que ens va posar en antecedents pel tema a tractar, a banda de portar experts de primera fila per treure’n bones conclusions.
La meva opinió és que el veritable valor radica que una entitat de caràcter privat i cívic s'hagi atrevit tractar temes de la importància com són la immigració, i més concretament centrada en la magrebina i que mai han estat abordats pels diferents grups municipals amb coherència i objectivitat per temor al rèdit polític que el tema pot suscitar entre la ciutadania. Són els nostres governants els que tenen l'obligació democràtica i la responsabilitat política de tractar temes d'aquesta índole i si no són capaces o no s'atreveixen crec que és una clara evidència de la manca total i absoluta de preparació per ostentar càrrecs de responsabilitat. Responsabilitat que comnsisteix en exigir el compliment dels drets i deure de tots i cadascun dels ciutadans del nostre municipi. Una vegada més es posa de manifest que la classe política del Vendrell no està a l'altura de les circumstàncies econòmiques, socials i polítiques que la situació actual requereix. A on eren els nostres governants la passada nit de dimecres ? Comissió de Govern, Ple Municipal, actes protocol•laris ?. Ells miren cap a una altre banda i el nostre poble es va degradant de mica en mica.
ResponEliminaManel
Manel, una molt bona observació,jo hem vaig fer la mateixa pregunta,vaig veure representants de tots el colors polític menys el que regenta la nostre vila, hi hem consta de que van ser convidat...que cadescú tregui les seves pròpies conclusions.
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminaSi jo et convido a casa meva per instal·lar-t'hi, per que a mi em sobra espai i tu no tens on viure, és evident que s’obrirà un procés d’adaptació entre tot dos. Però simplement el sentit comú, que moltes vegades ens orienta millor que totes les lleis del mon, ens diu que tot i que jo m’hauré d’adaptar a la nova situació, el que més tens que aportar a aquest procés has de ser tu. Estàs a casa meva.
Ara vull caure expressament en el tòpic de sempre: inverteix els papers, ves tu com a immigrant, en aquest cas per exemple al Marroc, i exigeix com ho estan fent ells aquí. El resultat és evident: t’hi hauràs de posar fulles. Això no vol dir que si allà ho fan malament aquí ho haguem de fer igual. Però amb tota sinceritat en el discurs dels magrebins que van intervenir en l’acte, fins hi tot el del propi Chaib, i vaig notar una set tuf d’islamització (malgrat que el Chaib va deixar anar que no haurien d’ésser els imams els que portessin la veu cantant) algú va fer esment fins i tot a Al-Andalus i a les invassions de pobles musulm,ans per part dels EE.UU. Tot el que ens ha d’aportar l’islam i les religions en general per resoldre problemes de convivència entre diferents cultures, sabem per dolorosa experiència, que es nul, al contrari fomenta l’odi i la separació
Per al•lusions directes, vull contestar a, Amadeus, encara que em semblava que la meva aportació ja havia acabat.
ResponEliminaDoncs bé, te de dir que l’exemple que em proposes hi estic d’acord, però en el cas que jo emigrés a un país islàmic la situació seria completament diferent, en primer lloc aniria amb un estatus superior, que els emigrants que venen al nostre país, aleshores com entendràs portar una Visa a la butxaca pot semblar pedant però ho canvia tot.
Aquesta és l’actitud de superioritat amb la que anem els occidentals a treballar a països en vies de desenvolupament.
Pel que fa als deures, t’hauràs de adaptar als mínims exigits, i als drets et creuràs que els tens tots, perquè això ens bé de mena, arrasem amb el que podem, sinó observa el “modus operandi” EE.UU que es creu protector del món.
D’altre banda l’immigrant que arriba al nostre país i s’hi vol quedar, estic convençuda que vol una bona convivència i en tinc proves de que fa l’esforç, però som nosaltres que som classistes “ho reconec” i els mirem amb menyspreu i això es nota, per arrodonir-ho els que han aconseguit una adaptació més o menys acceptable, la perden quan arriba el imam de torn, això també és un fet evident i palpable, i aquí és per on s’hauria de treballar, quin discurs ofereixen aquest homes que fan canviar a contra cort el pensament dels nouvinguts, i dic a contra cort perquè ho he constatat.
No vull deixar d’esmentar que tens tota la raó quan dius que les religions són un cau de conflictivitats, M. Eliade explica molt bé en el llibre de “El mito del eterno retorno” que la religió la crear l’home per mitigar la por que sentia al desconegut.
Nosaltres sense anar més lluny som un país aconfessional però el catolicisme ens pesa com una llosa i n’és un llastra per poder veure amb claredat els verdaders valors cristians, doncs amb el poble musulmà els passa quelcom semblant, l’Alcorà està a l’abast de molt pocs, gent culta que saben llegir àrab clàssic, resumint imams pagats per Aràbia Saudí, gent radical que fa les seves interpretacions particulars i després las difonen, fins que això no canviï la societat islàmica no podrà respirar.
D’aquí la importància de aconseguir associacions fora de l’àmbit religiós, de aconseguir que les dones participin, amb vel o sense, que se’ls obrin els ulls i la ment, han de ser elles las que facin la seva pròpia revolució, i no posar-los traves, entenc que és complexa i moltes vegades ens porta ala paradoxa però si ho volem canvia haurem d’acceptar petites invasions de la nostre identitat per poder aconseguir grans canvis en la seva mentalitat.
Un altre cosa, s’ha de tenir en compte que no és lo mateix ser del Islam que ser Islamista, i aquí és on els occidentals confonem “la gimnasia con la magnesia”.
En nuestro . es experto cómplice en la invasión : tiene a su hombre fuerte , Mohamed Chaib , el Parlamento de Cataluña . Él , que parece que obtuvo la nacionalidad española con métodos fraudulentos , es miembro del " Consejo de la Comunidad Marroquí en el Extranjero " , órgano creado por el tirano rey Mohamed VI para dominar a la perfección sus tentáculos infiltrados en países donde la inmigración marroquí ha introducido con objetivos colonizadores demográficos y culturales . Más organizaciones " infiltradas
ResponEliminaNada nuevo bajo el sol . Un ejemplo más : Y no es sólo esta entidad : hay una multitud de entidades " fantasma " satélites del lobby islámico en nuestro país, y adosadas a partidos como el PSC , CiU , ERC , ICV , que viven de las subvenciones y arrancan ... privilegios y tratos preferentes para fortalecer aún más la invasión cultural y demográfica que estamos sufriendo en Cataluña . CiU lo hace con Àngel Colom , Presidente del Sectorial de Inmigración de CDC y la eufemística " Nous Catalans " . Colón , por cierto , tuvo una experiencia bastante chocante en Lleida , cuando se topó con uno de los imanes más sinvergüenzas que pululan en nuestro
ResponEliminaTomb del PSC en la inmigración
ResponEliminaMontilla anuncia que serán " implacables "con los Inmigrantes delincuentes
POR fin el Vendrell se quedara sin magrebíes
No se a que es refereix aquest Sr. Anònim quan esmenta una entitat fantasma i subvencionada, no s’explica gaire be. Si es refereix al fòrum, de fantasma res, hem donat la cara obertament, i de subvencionada encara menys ningú ens ha donat ni un sol euro. En tot cas el convidem a la propera trobada que servirà, entre d’altres coses, per recaptar diners entre tots els assistents per pagar les despeses del darrer acte. Això si, primer s’ha de treure el llençol i mostrar-nos amb qui estem parlant, talment com aquell que demana a qui porta el burka que mostri la seva identitat.
ResponElimina