Voldríem fer una anàlisi més acurada, tècnicament i econòmicament parlant, del tancament de comptes presentat per l’equip de govern de l’Ajuntament i aprovat, com en la majoria dels temes importants que es presenten a les sessions del Plenari municipal amb el suport incondicional del Partit Popular i de Plataforma per Catalunya, però resulta que és del tot impossible, per que els comptes municipals, els nostres comptes, teus i meus, son “top secret”, i el ciutadà del carrer, que és el que els suporta, no te dret a veure’ls.
Així doncs haurem de fonamentar les nostres observacions en la percepció personal, el sentit comú, i la informació que ens arriba a través de la informació mediàtica, normalment adulterada, i dels comentaris dels propis partits polítics implicats que hem sentit aquests darrers dies.
Al que si que hem tingut accés encara que sigui per medis inconfessables, tot s’ha de dir, és a la liquidació presentada davant la Junta de Govern el febrer proppassat i que deu ser la que aquests darrers dies s’ha presentat per l’aprovació al Ple de la Corporació. I és com si no tinguéssim res. Números amagats darrera de partides inidentificables, que no venen a dir res, i que res tenen a veure amb els números que emprem a les empreses comuns i que tots sabem llegir. Ho fan expressament.
El cert és que el superàvit anunciat de 473.000 euros pel responsable polític de torn, regidor de finances, i pel responsable tècnic en funcions, si aquell, és fictici per no dir fals. És fruit d’un ball de números comptant partides de molt difícil control i amb una previsió de més de vint i set milions d’euros de drets pendents de cobrament, que molt probablement estan pendents per que son incobrables.
El que és realment cert en el balanç final, és que tenim un deute confessat que s’acosta als setanta milions d’euros, molt per sobre, en relació al total del pressupost, del que és permès legalment per accedir a nous crèdits en un futur. Un deute a proveïdors del voltant dels vint i sis Milions d’euros, que aquests si que s’han de pagar. I unes previsions d’ingressos per el futur que en prou feines donaran per cobrir la despesa corrent. En aquest apartat, el dels ingressos, a part de la davallada substancial que es mantindrà en llicències urbanístiques, s’haurà de tenir molt en compte la devolució de l’escreix dels anys anteriors al Govern Central, que puja un grapat de Milions. A més s’ha de ser conscient que no es pot, o no s’hauria de poder, prémer més al ciutadà comú amb una puja d’impostos i taxes comuns (ibi, escombraries, aigua, guals, etc.) per que s’està convertint en una carrega insuportable per moltes famílies amb greus dificultats per arribar a final de mes.
Davant d’aquest panorama tan sobri ens sorgeixen dues qüestions:
- Com és possible que encara ens ho presentin com si no passes res i a sobre ens volen fer creure, ho volen però no ho aconsegueixen, que estem en una situació excel·lent (paraules del Sr. Diu en la seva darrera intervenció pública)
- Qui seran els valents que es voldran posar al capdavant de l’Ajuntament en un futur immediat amb ganes de solucionar d’una forma seriosa aquest gravíssim problema
A aquestes alçades a ningú se li escapa que, sigui quina sigui l'opció política que accedeixi a l’Ajuntament en els propers comicis, haurà de dur a terme una tasca molt difícil d’ajustament econòmic. Ajustament que passa imprescindiblement per una reducció “dràstica” de la despesa. Ni més ni menys. Ens dona la impressió, per no dir que n’estem del tot segurs, de que els actuals gestors i representants polítics al consistori, ni en tenen ganes ni estan tècnicament preparats per escometre una tasca com aquesta, ja veiem a on ens han portat. A veure que ens proposen per les properes, si és: mas de lo mismo, diferentes perros con los mismos collares, a rey muerto rey puesto, o qualsevol altra d’aquestes solucions tan ben tipificades per l’ilustre refranero español, ja podem plegar.
Així doncs haurem de fonamentar les nostres observacions en la percepció personal, el sentit comú, i la informació que ens arriba a través de la informació mediàtica, normalment adulterada, i dels comentaris dels propis partits polítics implicats que hem sentit aquests darrers dies.
Al que si que hem tingut accés encara que sigui per medis inconfessables, tot s’ha de dir, és a la liquidació presentada davant la Junta de Govern el febrer proppassat i que deu ser la que aquests darrers dies s’ha presentat per l’aprovació al Ple de la Corporació. I és com si no tinguéssim res. Números amagats darrera de partides inidentificables, que no venen a dir res, i que res tenen a veure amb els números que emprem a les empreses comuns i que tots sabem llegir. Ho fan expressament.
El cert és que el superàvit anunciat de 473.000 euros pel responsable polític de torn, regidor de finances, i pel responsable tècnic en funcions, si aquell, és fictici per no dir fals. És fruit d’un ball de números comptant partides de molt difícil control i amb una previsió de més de vint i set milions d’euros de drets pendents de cobrament, que molt probablement estan pendents per que son incobrables.
El que és realment cert en el balanç final, és que tenim un deute confessat que s’acosta als setanta milions d’euros, molt per sobre, en relació al total del pressupost, del que és permès legalment per accedir a nous crèdits en un futur. Un deute a proveïdors del voltant dels vint i sis Milions d’euros, que aquests si que s’han de pagar. I unes previsions d’ingressos per el futur que en prou feines donaran per cobrir la despesa corrent. En aquest apartat, el dels ingressos, a part de la davallada substancial que es mantindrà en llicències urbanístiques, s’haurà de tenir molt en compte la devolució de l’escreix dels anys anteriors al Govern Central, que puja un grapat de Milions. A més s’ha de ser conscient que no es pot, o no s’hauria de poder, prémer més al ciutadà comú amb una puja d’impostos i taxes comuns (ibi, escombraries, aigua, guals, etc.) per que s’està convertint en una carrega insuportable per moltes famílies amb greus dificultats per arribar a final de mes.
Davant d’aquest panorama tan sobri ens sorgeixen dues qüestions:
- Com és possible que encara ens ho presentin com si no passes res i a sobre ens volen fer creure, ho volen però no ho aconsegueixen, que estem en una situació excel·lent (paraules del Sr. Diu en la seva darrera intervenció pública)
- Qui seran els valents que es voldran posar al capdavant de l’Ajuntament en un futur immediat amb ganes de solucionar d’una forma seriosa aquest gravíssim problema
A aquestes alçades a ningú se li escapa que, sigui quina sigui l'opció política que accedeixi a l’Ajuntament en els propers comicis, haurà de dur a terme una tasca molt difícil d’ajustament econòmic. Ajustament que passa imprescindiblement per una reducció “dràstica” de la despesa. Ni més ni menys. Ens dona la impressió, per no dir que n’estem del tot segurs, de que els actuals gestors i representants polítics al consistori, ni en tenen ganes ni estan tècnicament preparats per escometre una tasca com aquesta, ja veiem a on ens han portat. A veure que ens proposen per les properes, si és: mas de lo mismo, diferentes perros con los mismos collares, a rey muerto rey puesto, o qualsevol altra d’aquestes solucions tan ben tipificades per l’ilustre refranero español, ja podem plegar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada