L’interventor de l’Ajuntament del Vendrell, recentment destituït del càrrec segons manifesten els responsables polítics municipals, es un personatge que va entrar ja fa molts anys, uns vint-i-cinc més o menys, per ocupar una plaça de les dues vacants de tècnic assessor jurídic a la plantilla de l’Ajuntament. Una plaça la va ocupar ell, i un altre, d’assessor jurídic en temes d’urbanisme, un company seu advocat també, que poc temps després va deixar l’Ajuntament del Vendrell per anar a un altre municipi (més important).
Haig de dir obertament que, durant els anys en que vaig estar a l’Ajuntament com a regidor, tant l'un com l’altre em varen semblar uns bons professionals i varen contribuir satisfactòriament en les seves funcions com a assessors jurídics, sobre tot puc parlar en referència al segon, per que estava al•legat al meu departament. Deixarem de parlar d’aquest segon per que, almenys pel que fa a la seva presencia com ha funcionari, va desaparèixer del municipi, no pas com a professional privat, però això ara no toca.
El primer d’ells, doncs, va restar al nostre Ajuntament en qualitat de tècnic assessor jurídic, amb la plaça com a funcionari públic en propietat. I sembla que en aquesta situació, legalment parlant, es troba encara avui en dia, per que la sentència que l’ha condemnat com a assetjador no l’ha inhabilitat.
Altra cosa es que, en un moment i sota un govern determinat, se l’hi donés la confiança de les arques públiques nomenant-lo pel càrrec de cap de rendes primer i d’interventor després, tot i que la plaça d’interventor resta encara avui lliure, per que aquest que l’ha estat ocupant i al que ens referim, no és INTERVENTOR DE CARRERA. Aquest camí, fins arribar a ser el màxim responsable tècnic de les finances municipals de l’Ajuntament, no ha estat ni curt ni planer, han passat uns quants anys i governs “de tots colors” fins a portar-lo al lloc de poder i responsabilitat on ha arribat darrerament.
Amb la plaça de funcionari tècnic de l’administració a la butxaca, com a cap del departament de rendes, i com a interventor de l’Ajuntament, al llarg d’aquests darrers anys, sobre tot dels darrers anys d’explosió econòmica abans de la refotuda crisi, el personatge ha esdevingut, segons diuen els responsables polítics municipals, una peça clau i imprescindible per la bona marxa de les finances municipals, i per a les seves pròpies, diuem alguns.
D'altres pensem que aquests representants populars (polítics) quan fan aquestes afirmacions l’erren del tot i per tot. O és que no en tenen ni idea d’economia i finances, i menys de finances públiques i municipals, i en conseqüència s’aboquen a mans del primer que passa, o és que ens han pres per rucs i es pensen que: per que ells ho diuen, ens ho em de creure. També voldria dir que totes les afirmacions de que el mantenien contra corrent en el seu càrrec per que estan empastifats, permeteu-me que opini que: qualsevol afirmació inculpadora no s’hauria de fer si no se’n tenen proves suficients, altrament cometem una “falta” d’acusació sense fonaments. I estem parlant de qüestions serioses, molt serioses, per tan els nostres comentaris i opinions han de ser ponderats i respectuosos, de la mateixa manera que volem que així siguin quan es refereixin a nosaltres mateixos i a la nostra manera d’actuar en públic. Però això no vol dir que no puguem expressar lliure i respectuosament la nostra opinió.
El cert és que aquest final de legislatura municipal està sent molt moguda, talment una mica com la traca final del castell de focs. Però és que possiblement no se’n pot esperar gaire més d’un govern aguantat pels fils des del primer dia, en minoria i governant amb acords puntuals amb els partits PxC i PP. És evident que aquests li passen factura a CIU per cada qüestió que es planteja i per la qual son necessaris els seus vots al Ple municipal. Diuen, i ho manifesto amb totes les reserves hagudes i per haver, que d’això se’n val l’interventor “apartat” del càrrec per mantenir-se a on és. Per que, segons sembla, tot hi que l’han apartat del càrrec d’interventor, seguirà com a cap del negociat de rendes de l’Ajuntament. Amb això i amb el nomenament de la nova interventora, una funcionaria titulada en temes de “lletres i arts”, o sigui sense cap mena d’experiència en economia i finances municipals malgrat portar molts anys a l’Ajuntament, tot fa pensar que ben poca cosa ha canviat, i que la decisió del senyor alcalde és un acte de cara a la galeria, però amb molt poca efectivitat.
L’Ajuntament del Vendrell és un ens, que tot i que no s’ha de mirar tan sols sota l’òptica econòmica, s’ha convertit en un veritable monstre quan parlem de números. I aquesta vessant econòmica és importantissima, definitiva per poder tirar endavant qualsevol tipus d’acció política. Els darrers consistoris i els tècnics corresponents (al cap davant l’ex interventor) ens han portat a una situació pràcticament de fallida que farà que els propers anys el govern de la vila es converteixi en una tasca molt feixuga, i allò que se’n diu vulgarment: de mal fer, sigui quin sigui el color o l’opció política que accedeixi al govern municipal. S’ha de dir també, fent honor a la veritat, que l’actual situació de crisi també ha contribuït a deixar-nos pelats, de la mateixa manera que l’anterior època de vaques grasses va propiciar la disbauxa que ens hi ha abocat.
Una darrera reflexió: hi hem de posar tots plegats una mica o un força de participació, d’il•lusió, d’exigència, de col•laboració, de bona voluntat, dins dels diferents àmbits a on puguem incidir, per redreçar la situació. Hem, si més no, d’exigir als nostres representants polítics el màxim d’eficàcia, s’ha de cercar gent competent, amb el màxim d’honestedat, s’han de cercar individus honrats, i dotats d’humilitat, no volem més petulants. Així ho demanem, talment con si es tractés d’una carta als reis, encara que sigui una mica aviat ja la podem començar a escriure.
Jan Pep
Octubre 2010
Haig de dir obertament que, durant els anys en que vaig estar a l’Ajuntament com a regidor, tant l'un com l’altre em varen semblar uns bons professionals i varen contribuir satisfactòriament en les seves funcions com a assessors jurídics, sobre tot puc parlar en referència al segon, per que estava al•legat al meu departament. Deixarem de parlar d’aquest segon per que, almenys pel que fa a la seva presencia com ha funcionari, va desaparèixer del municipi, no pas com a professional privat, però això ara no toca.
El primer d’ells, doncs, va restar al nostre Ajuntament en qualitat de tècnic assessor jurídic, amb la plaça com a funcionari públic en propietat. I sembla que en aquesta situació, legalment parlant, es troba encara avui en dia, per que la sentència que l’ha condemnat com a assetjador no l’ha inhabilitat.
Altra cosa es que, en un moment i sota un govern determinat, se l’hi donés la confiança de les arques públiques nomenant-lo pel càrrec de cap de rendes primer i d’interventor després, tot i que la plaça d’interventor resta encara avui lliure, per que aquest que l’ha estat ocupant i al que ens referim, no és INTERVENTOR DE CARRERA. Aquest camí, fins arribar a ser el màxim responsable tècnic de les finances municipals de l’Ajuntament, no ha estat ni curt ni planer, han passat uns quants anys i governs “de tots colors” fins a portar-lo al lloc de poder i responsabilitat on ha arribat darrerament.
Amb la plaça de funcionari tècnic de l’administració a la butxaca, com a cap del departament de rendes, i com a interventor de l’Ajuntament, al llarg d’aquests darrers anys, sobre tot dels darrers anys d’explosió econòmica abans de la refotuda crisi, el personatge ha esdevingut, segons diuen els responsables polítics municipals, una peça clau i imprescindible per la bona marxa de les finances municipals, i per a les seves pròpies, diuem alguns.
D'altres pensem que aquests representants populars (polítics) quan fan aquestes afirmacions l’erren del tot i per tot. O és que no en tenen ni idea d’economia i finances, i menys de finances públiques i municipals, i en conseqüència s’aboquen a mans del primer que passa, o és que ens han pres per rucs i es pensen que: per que ells ho diuen, ens ho em de creure. També voldria dir que totes les afirmacions de que el mantenien contra corrent en el seu càrrec per que estan empastifats, permeteu-me que opini que: qualsevol afirmació inculpadora no s’hauria de fer si no se’n tenen proves suficients, altrament cometem una “falta” d’acusació sense fonaments. I estem parlant de qüestions serioses, molt serioses, per tan els nostres comentaris i opinions han de ser ponderats i respectuosos, de la mateixa manera que volem que així siguin quan es refereixin a nosaltres mateixos i a la nostra manera d’actuar en públic. Però això no vol dir que no puguem expressar lliure i respectuosament la nostra opinió.
El cert és que aquest final de legislatura municipal està sent molt moguda, talment una mica com la traca final del castell de focs. Però és que possiblement no se’n pot esperar gaire més d’un govern aguantat pels fils des del primer dia, en minoria i governant amb acords puntuals amb els partits PxC i PP. És evident que aquests li passen factura a CIU per cada qüestió que es planteja i per la qual son necessaris els seus vots al Ple municipal. Diuen, i ho manifesto amb totes les reserves hagudes i per haver, que d’això se’n val l’interventor “apartat” del càrrec per mantenir-se a on és. Per que, segons sembla, tot hi que l’han apartat del càrrec d’interventor, seguirà com a cap del negociat de rendes de l’Ajuntament. Amb això i amb el nomenament de la nova interventora, una funcionaria titulada en temes de “lletres i arts”, o sigui sense cap mena d’experiència en economia i finances municipals malgrat portar molts anys a l’Ajuntament, tot fa pensar que ben poca cosa ha canviat, i que la decisió del senyor alcalde és un acte de cara a la galeria, però amb molt poca efectivitat.
L’Ajuntament del Vendrell és un ens, que tot i que no s’ha de mirar tan sols sota l’òptica econòmica, s’ha convertit en un veritable monstre quan parlem de números. I aquesta vessant econòmica és importantissima, definitiva per poder tirar endavant qualsevol tipus d’acció política. Els darrers consistoris i els tècnics corresponents (al cap davant l’ex interventor) ens han portat a una situació pràcticament de fallida que farà que els propers anys el govern de la vila es converteixi en una tasca molt feixuga, i allò que se’n diu vulgarment: de mal fer, sigui quin sigui el color o l’opció política que accedeixi al govern municipal. S’ha de dir també, fent honor a la veritat, que l’actual situació de crisi també ha contribuït a deixar-nos pelats, de la mateixa manera que l’anterior època de vaques grasses va propiciar la disbauxa que ens hi ha abocat.
Una darrera reflexió: hi hem de posar tots plegats una mica o un força de participació, d’il•lusió, d’exigència, de col•laboració, de bona voluntat, dins dels diferents àmbits a on puguem incidir, per redreçar la situació. Hem, si més no, d’exigir als nostres representants polítics el màxim d’eficàcia, s’ha de cercar gent competent, amb el màxim d’honestedat, s’han de cercar individus honrats, i dotats d’humilitat, no volem més petulants. Així ho demanem, talment con si es tractés d’una carta als reis, encara que sigui una mica aviat ja la podem començar a escriure.
Jan Pep
Octubre 2010
Gràcies per posar-nos en situació sobre la trajectòria d’aquest personatge, i també pel clam a ser curats amb les paraules.
ResponEliminaPerò el que no podem permetre és que s’apliqui aquella dita castellana de "los mismos perros con distintos collares" això no val, i s’hi ens han portat a la ruïna per una penosa gestió jo crec que els vendrellencs no som tontos, ho sabrem veure.
La pressió popular pot fer més del que ens pensem, falta perdre la por.
No és aviat per la carta al reis, perquè correus sempre porta retard, i les eleccions són al maig. Que Sant Jordi, temps de campanya de les municipals, us il·lustri i endreci la cova del drac.
ResponElimina