SOBRE LA CRISI

Una opinió molt suggerent a l’hora de raonar com superar “la crisi”.........

.....Els governs europeus estan reaccionant amb retallades dràstiques del pressupost que han inclòs, entre altres mesures, la congelació o disminució de sous dels funcionaris i la retallada de les polítiques centrals de l'Estat del Benestar, en salut, pensions i educació. Sembla existir un consens ampli sobre la inevitabilitat de tals mesures i la protesta dels sindicats, ajornada per a finals de setembre –el que ja és tot un símptoma-, no ha enllumenat una alternativa, més enllà de la legítima expressió de disconformitat.

Per contra, Joseph Stiglitz, premi Nobel d'Economia, ens ofereix una visió que convé incorporar als nostres raonaments. Stiglitz assenyala que la política de retallades ja va ser inventada pel president nord-americà Herbert Hoover després de la gran depressió de 1929, una política que va fracassar, però que ara promouen els mercats com un dogma inatacable.

Per a Stiglitz això és confondre l'economia domèstica amb l'economia d'un país: si un particular no pot pagar els seus deutes, ha de reduir les seves despeses; però si un país retalla les seves despeses no fa altra cosa que destruir el funcionament del sistema productiu. En efecte, si es disminueix la despesa, l'activitat econòmica es redueix, ningú inverteix, es minora la recaptació tributària, creix la quantitat destinada al subsidi de desocupació i cada vegada es disposa de menys diners per pagar els deutes. Per a Stiglitz, la solució no passa per retallar les despeses, sinó per adoptar un nou ordre de prioritats en el pressupost públic. Així, ha de reduir-se la despesa militar i una llarga llista de despeses prescindibles (entre els quals no puc evitar suggerir la reducció de l'assignació estatal a les confessions religioses o les polítiques de nou ric que han desenvolupat, sinó totes, algunes de les nostres administracions públiques). Stiglitz suggereix, també, recuperar el concepte de Banca pública, que permetés donar suport als emprenedors i a les persones que han perdut o estan a punt de perdre el seu negoci o habitatge.

En fi, el nostre compromís personal amb la societat requereix que ens posem les piles i que recuperem la força i el vigor del nostre laboratori d'idees. Ocupem el nostre temps, no en lamentacions, sinó en la concepció de propostes que ens permetin el progrés............