OPINIÓ

Ja està, les autonòmiques passades. Cal felicitar CIU, pel que fa als resultats electorals obtinguts i desitjar que l’encertin a l’hora de governar aquest dissortat país nostre, la qual cosa ens sembla que no resultarà gens senzill. Se’ns fa una mica difícil d’entendre o de creure que aquest canvi, anunciat als quatre vents pel que serà el proper President de la Generalitat, ens aporti realment una nova manera de prendre decisions i mesures assenyades per solucionar els greus problemes polítics i econòmics que estem vivint, i temem en canvi que ens retorni a una situació coneguda, per que ja l'hem viscut durant molt de temps en els anteriors governs convergents i savem de quin peu calcen.

Ens preguntem: aquests resultats electorals recents, de victòria absoluta de CIU, davallada absoluta del PSC i ERC, manteniment del PP i de PxC, son extrapolables o es podrien repetir en les properes municipals, i concretament al Vendrell?. Sincerament creiem que no, o potser és que ens traeix el subconscient i no és que ho creguem si no que ho desitgem.

Esperem que les properes eleccions municipals no s’emmirallin en res a les passades autonòmiques. Deu ens guard d’un resultat que donés majoria absoluta als actuals CIUs. Si la prepotència i l’avasallament dels adversaris polítics ha estat la nota dominant durant aquests darrers anys de govern CIU-PP-PxC, que passaria amb una majoria absoluta. M’imagino a fulanet i sotanet, no cal dir noms, amb “poder” absolut a l’hora de decidir i portar aquest pobre nostre Vendrell endavant.

Caldrà que els demés es reposin de "l’adebacle" que han sofert i es posin les piles. Suposem que els hi serà ben difícil, la patacada rebuda ha estat contundent. Però per això son els partits polítics i han d’aprendre la lliçó i, talment com l’Au del Fènix, ressorgir de les cendres i reprendre la tasca amb més força i eficàcia. Sovint després de la derrota si, com hem dit, s’ha sabut aprendre be la lliçó, es poden obtenir els millors resultats.

Esperem que, pel que fa al PSC, aquesta renovació anunciada, immediata i profundament aplicada en el si del partit els porti a repensar i oferir als electors a les properes municipals unes llistes ben atractives, amb gent nova, capacitada, honesta i capaç de gestionar el municipi.

Més difícil ho veiem en ERC, per que els seus màxims dirigents ja se’n afanyat a dir que no es mouran ni un pam, malament ho tenen doncs. Malament, si un no sap aprendre dels seus errors normalment es converteix en un animal d’aquells que ensopeguen més d’una vegada amb la mateixa pedra. Els catalans ja som una mica rucs de per si, només cal a més que no vulguem rectificar.

Amb tota franquesa, el PP amb el paperot que han fet els darrers anys i que estan fent en l’actual consistori, i com que, amb el resultat obtingut (que tampòc és res de l’altre mon), ara resulta que estan eufòrics i no voldran canviar d’actitud, més valdria que es quedessin a casa. Perdó se’m ha escapat.

D’aquells altres, PxC en diuen, més ens estimem ni parlar-ne. No ens cansarem de dir que tot es façana i que darrera del discurs demagog i xenòfob no hi ha res més que pura mediocritat, si hi arriba. Sort hem tingut que no han tret representació al parlament.

En fi, que s’ha acabat la guerra per presidir la Generalitat, ara comença la batalla per aconseguir l’Alcaldia. No ens cansarem de repetir i de demanar a tots plegats que s’esmercin en presentar unes candidatures decents, que segueixin els millors criteris per seleccionar a les persones que han de configurar les respectives llistes. No sempre els millors son aquells que van amb el carnet del partit a la boca, o que millor saben fer el llepa i la pilota, o que saben donar cops de colze i sortir a la fotografia. Hi ha gent bona, eficaç, honesta, preparada, gent que no cerca el seu propi lucre, fora dels partits, els han de cercar. No és cert el rumor, que sentim sovint, de que cap persona decent es vol posar avui en dia en una llista electoral si no és que estigui vinculat a un partit, no senyor, no és cert. En tot cas és que als partits, o millor dit, als que remenen dins dels partits, no els hi interessa cercar nous valors per que tenen por de perdre la seva poltrona. Alguns d’aquests professionals de la "cosa" no saben fer, ni han fet mai a la seva vida, res més que remenar les cireres des de la política. Així anem.