En el primer acte d’acció de govern que va anunciar que portaria a terme, en el mateix instant de comparèixer als mitjans públics i recent coneguts els resultats electorals del proppassat dia 28, el flamant vencedor de les passades eleccions autonòmiques, amb tota una declaració d’intencions i clarificadora de quina serà la seva manera de governar, va fer públic que SUPRIMIRIA L'IMPOST DE SUCCESSIONS I DONACIONS i que SUPRIMIRIA també la regulació de LIMITACIÓ DE VELOCITAT A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA.
Amb tota franquesa haig de reconèixer que no m’esperava sentir això, i menys en aquell moment en que, seguint les noticies que van brollant dels diferents canals de T.V., te’n vas fent càrrec de quins son els resultats finals i com reaccionen els diferents líders polítics en les seves compareixences post-escrutini. Normalment els perdedors s’afanyen en intentar fer veure que no és tan el que han perdut, tot i que aquesta vegada no ha estat així, i els guanyadors, eufòrics, asseguren que ho faran d’allò més be i que el poble ha sabut escollir. Però, sentir directament: SUPRIMIRÉ L’IMPOST DE SUCCESSIONS I DONACIONS i la LIMITACIÓ DE VELOCITAT DE VUITANTA QUILOMETRES PER HORA, ja ho he dit, no m’ho esperava.
Fins hi tot a Espanya, amb qui en aquest assumpte sembla emmirallar-se el Sr. Mas, no s’ha suprimit definitivament, si no que s’aplica amb molta menys contundència que a Catalunya, i tots sabem perfectament el perquè: la resta de comunitats gaudeixen d’unes prevendes fiscals que se’ns neguen als Catalans i per tan es poden permetre el luxe de suprimir impostos de relativa poca transcendència quantitativa. A Catalunya em sembla que estem parlant del voltant d’uns cinc-cents milions d’euros per exercici.
En la darrera reforma del I.S.D. que ens ha arribat amb la Llei de Regulació de l'Impost promoguda pel darrer govern de la Generalitat, estem en condicions d’afirmar que ens hem, mes o menys (sempre hi cap una reforma amunt o avall), equiparat a la resta dels països de la U.E., a les hores em pregunto: per que aquesta ànsia del Sr. Mas per suprimir-lo? , i, naturalment, tinc la resposta, la meva, que em guardo.
Pel que fa a la segona qüestió, suprimir la limitació de velocitat de vuitanta quilòmetres per hora als voltants de l’àrea metropolitana de Barcelona, només voldria dir que m’hauria agradat més haver sentit dir que, com a primera mesura procuraria “normalitzar” l’accés a Barcelona amb els mitjans de transports públics dotant-los del finançament i l’atenció necessària per fer-los mínimament dignes i accessibles A TOTS ELS CIUTADANS.
No és que vagi massa sovint a Barcelona, potser una o dues vegades al mes, i alterno el tren i el cotxe. Ho faria sempre en tren si no fos per la inseguretat i incomoditat que envolta el sistema de rodalies renfe, en canvi amb el cotxe em sento perfectament be amb les limitacions imposades, com a molt perdo entre cinc i deu minuts en referència al que trigava abans de la limitació. Però ho guanyo amb tranquil·litat. Si a més contribueixo a reduir el nombre d’accidents i a rebaixar l’índex de contaminació, millor que millor. El que no puc sofrir és veure aquests cotxassos que passen de tot i continuen circulant a altes velocitats com si tot això no anés amb ells. És que tenen bul-la? son més macos que els demés? I em pregunto també ara, és per afavorir aquests privilegiats que tenen tanta pressa que el futur candidat posa com a acció prioritaria de govern abolir la limitació de velocitat? Ves a saber.
I és que, mira que n’hi ha de qüestions per “posar-se” amb el ditxós Govern Tripartit, doncs ara resulta que s’ha anat a ficar en dos temes, potser dels pocs, que s’havien resolt mes o menys bé.
És una opinió, naturalment.
Joan J. Nin
aqui el marge de maniobra és minso i amb la crisi no hi ha molta cosa per fer. estem encorsetats
ResponEliminaBen dit, Joan. Eliminat l'impost de successions només afavoreix a les grans fortunes i minva els diners pel sistema públic de salut, educació, etc-
ResponElimina