COMENÇA LA CURSA

Tot sembla indicar que qualsevol forma de recaptar en els moments actuals és vàlida per poder resoldre la greu situació en la qual es troben les diferents administracions. Tal és el cas, que ajuntaments com el de Cunit està sent mirat amb lupes, segons es desprèn de l'últim informe de fiscalització de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat, la qual manifesta diferents irregularitats en la contractació de serveis o adjudicacions de projectes. Amb tota seguretat tots sabem i la premsa prou s’ha encarregada, que en molts municipis on el creixement motivat per l'especulació urbanística abusiva portava implícit irregularitats administratives, algunes d'elles ja jutjades i on els responsables han estat posats a disposició judicial per haver aplicat la política del amiguisme o de l’adjudicació a dit. La nostra comarca no sortiria impune i si algú es dediqués a esbrinar quants i qui s'han aprofitat d'aquest boom urbanístic, i podrien deixar a algun dirigent polític en una difícil situació davant la justícia.

Les properes eleccions municipals seran un veritable pols per dilucidar si aquells que han tingut la responsabilitat de gestionar les arques municipals, ho han fet amb la transparència i honestedat que el càrrec requereix. L'evident desafecció cap a la nostra classe política i l'aparent falta de nous rostres en les properes eleccions, fan presagiar per endavant que poc a gens pot canviar a partir del mes maig, ja que els que ens van ficar en aquest “ fregao “, poques idees noves aparentment podran aportar per treure'ns del mateix. Algun candidat ja ha manifestat públicament quines seran les línies mestres d'actuació en cas de ser el dipositari de la confiança dels electors del Vendrell, i lògicament ( no cabia d'esperar una altra cosa ) s'emmarquen dins de les línies mestres que sintetitzen els veritables problemes pels quals travessa El Vendrell : la confecció d'un govern fort i segur , el canvi radical en la gestió dels recursos públics, la intenció de confeccionar un govern participatiu i dialogant, la defensa dels interessos generals enfront dels partidistes, les necessària reformes que regenerin la cohesió social i les aplicació de mesures de generació de riquesa que donin com a resultat la disminució dràstica de la taxa de desocupació de la nostra població , molt superior a la mitjana de Catalunya. Poc o gens es desviaran les intencions de la resta de les formacions polítiques, però la veritable incògnita, és com i a quin preu podran aconseguir tots els reptes als quals s’hauran d'enfrontar els propers dirigents. Els problemes els sabem tots, entre altres coses perquè els vivim, però les solucions adoptades fins avui no han donat els resultats que esperàvem.

Seran capaços aquests vells dirigents, amb aquests nous problemes, afrontar i de generar la il·lusió necessària entre la ciutadania per donar-los “l’última oportunitat” ?
Molt hauran de remar per convèncer-nos

Juanjo Espina