ATRAPATS EN EL TEMPS

Com era de preveure les Ordenances fiscals que no van ser aprovades en l'últim ple del passat any han passat el seu tràmit administratiu en el ple del passat dilluns amb els únics vots a favor de l'equip de govern i del Grup Popular. Sembla que enrere van quedar tots els pactes i amiguismes que han existit al llarg d'aquesta legislatura entre CiU, PP i PxC i ha hagut de ser (veurem a quin preu) amb l'abstenció de PxC perquè tinguem aprovades una de les normes més importants que regeix la gestió d'un municipi: les Ordenances Fiscals.

Tot això en un clima de crispació que es va endurint al llarg dels dies i conforme s'aveïna les eleccions municipals, on sembla que les formacions polítiques existents, a excepció de PSC esperaran fins a última hora per presentar les seves candidatures. El paradoxal d'aquest últim ple ha estat la creació d'un grup de treball per fer una administració més eficient, la qual cosa em sorprèn amb les mesures de xoc que des de fa ja bastant temps, alguns més de dos anys hem hagut d'anar aplicant a les nostres empreses per poder subsistir a la situació actual, mentre semblava que els ajuntaments no es ressentien de la mateixa angoixa. No sóc capaç d'entendre, encara que sí d'aplaudir aquest acte que espero no quedi en un pur simbolisme i es faci realitat , que no sigui una mera foto populista i electoralista per poder així ensenyar a l'opinió pública la bona sintonia que regna entre tots dos partits desmarcant-se d'aquest acord la resta de formacions polítiques. Tots pensàvem que aquest “anorèxia administrativa “ que es pretén aconseguir amb aquesta taula de treball on s'han marcat objectius molt ambiciosos per reduir la despesa corrent deuria haver-se aplicat amb bastant anterioritat al suposat pla de xoc que es pretén establir, ho pensàvem en la mesura que eren sabedors que el nostre ajuntament fa molts mesos que roman en la UVI i que ningú s'atreveix a donar el “tijeretazo” necessari per poder almenys presentar uns comptes clars i transparents i reconèixer que no hi cap tanta gent i que caldrà seleccionar als millors.

El desencontre entre CiU i PxC és evident i la suma de les formacions PP i CiU és insuficient per acabar una llarga i agònica legislaria que passarà als anals de la història de la nostra població per la manca de projecte que socials, la constant improvisació, la deficient gestió dels recursos i els pactes anti natura. En les properes eleccions municipals cabrà espera si la suma de les tres formacions actuals aconsegueixen la majoria i si es això si es tornaran a repetir els acords o si per contra regnarà un front comú per sanejar les nostres arques municipals i posicionar al Vendrell i als seus ciutadans com es mereixen. Mentre tot això ocorre sembla que tots van guardant les seves cartes i han aflorat ja escrits en ambdues direccions que poc o gens ajuden a l'estabilitat municipal.
Enhorabona pel pacte i ara solament falta que es posin a treballar per poder aconseguir aprimar i agilitzar a una administració ancorada en el temps i gestionada per la inoperància i el desànim. Sense il·lusió no hi ha projecte i sense projecte no avançarem. Donem un nou vot de confiança, encara que molt em temo que ja no tenen ni idees, ni projecte per poder animar i il·lusionar-nos a tots els vendrellencs.

Juanjo Espina